Can Casanovas, d’estil neoclàssic, abans de la reforma modernista. Finals s.XIX.
Can Casanovas (o mas Colomer) . s.XVI (?)
A principis del s.XX, s’encarregà la reforma de la masia a l’arquitecte Antoni M. Gallissà (1861-1903) que va morir quan, pràcticament, l’obra ja era acabada. La transformació de l’antic mas -restaurat, també, anys abans a la manera neoclàssica- prendrà del gòtic civil català, els trets definitoris d’una arquitectura que combinaria modernitat i tradició, i va esdevenir un clar exponent de construcció modernista.
L’any 1947 la finca, consistent en una casa torre, una extensa horta, un bosc i amb aigua de mina, serà adquirida per la comunitat de les monges dominiques de clausura, que iniciaran el seu trasllat des de la rambla de Catalunya de Barcelona.
Monestir de Sta. Maria de Montsió. Claustre gòtic (s.XIV)
L’arribada de la comunitat religiosa va suposar canvis en la fisonomia de la finca d’acord als seus nous usos amb la construcció de l’església, de llenguatge neomedieval, i l’adaptació del claustre gòtic, situat originàriament prop de la plaça Santa Anna i, traslladat després (1888), a la rambla de Catalunya de Barcelona.
El bellíssim claustre té dos pisos que, en l’actualitat, formen quasi un quadrilàter de només 8 i 9 ogives. Les primes columnes són de pedra de Girona, que confereixen un caire de gran esveltesa. Cal destacar la magnifica portada gòtica de l’atri i la font gòtica (s.XV).