La nova església parroquial de Santa Magdalena fou construïda a mitjans del segle XIX. 1920-1936.
Els seus precedents es troben en una petita ermita, dedicada a Santa Maria Magdalena, sota el domini del monestir de Sant Pere de les Puel·les. L’any 1103 va ser consagrada com a parròquia del poble. Durant el s.XVI, a causa del creixement de la població, en fou necessària l’ampliació i reforma. L’any 1843, es decidí un nou engrandiment que no es materialitzaria fins als anys 1863 i 1864. Aquest fet va comportar la pràctica desaparició de l’església gòtica existent, la construcció d’un nou temple amb l’ocupació de terrenys adjacents i la configuració urbana de l’actual plaça, facilitada pel canvi d’orientació del nou temple.
L’església és de nau única, amb quatre capelles laterals a cada costat i creuer, amb un dels braços més llarg que l’altre, que conté la capella del Santíssim Sagrament. La façana culmina, en la part superior, amb un rosetó central, separat lleugerament de l’eix de simetria; al seu costat, s’aixeca el campanar de planta quadrada i d’inspiració renaixentista de 45 metres d’alçada. L’any 2003, amb motiu dels 900 anys de la parròquia, es procediren a efectuar alguns arranjaments; cal destacar-ne la incorporació de l’actual pòrtic de l’entrada. A l’interior, hom destaca: la talla de la Mare de Déu de Gràcia (s.XVII); les pintures murals del santfeliuenc Joan Torres Viver (1929); el mural ceràmic de gres per a l’altar del Crist Crucificat, de la ceramista Angelina Alós (1917-1997), i la figura del Crist jacent, de l’escultora Eulàlia Fàbregas de Sentmenat (1901–1992), inspirada en la imatge del seu fill mort, que presideix una de les capelles amb murals realitzats per Carles Madirolas (1934-2007) .