Can Cargol, casa construïda probablement cap al segle XVII. Dècada de 1980.
El carrer Montserrat forma part d’un singular conjunt paisatgístic de caire pintoresc que evoca un temps rural, avui desaparegut per sempre més. El carrer sinuós, i en pendent, descendeix fins a desembocar al pont d’Esplugues tot vorejant alguns trams de l’actual parc dels Torrents.
El seu origen està lligat a l’emplaçament de l’antiga església, per on s’hi accedia en els inicis. A la dreta, l’ Espai XC integra el safareig i el pou de Can Cargol (s.XVII?). Aquesta masia, situada a l’altra banda, està formada per tres cossos, distribuïts en planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants. A la façana, hi destaquen el rellotge de sol i l’asimetria de les finestres, emmarcades amb pedra. Posseeix un arc peraltat al vestíbul d’accés i festejadors amb magnífiques reixes a les finestres. Al seu costat, localitzem Can Bielet (s.XVI?) que contribueix a accentuar el tipisme del carrer. La masia, amb rellotge de sol, és de tipus basilical, dividida en tres cossos, el central més elevat; posseeix un portal d’arc de mig punt, l’accés del qual es troba alçat del nivell de terra.
Entre ambdues masies hom pot localitzar l’espai que donava accés a l’anterior església. L’empedrat del carrer té diferents figures fetes amb canto rodat: estrelles, mitja lluna, sol, mà i mar que configuren, segons idea de l’artista Xavier Corberó, un petit i insòlit univers per als passejants.
Baixant pel carrer s’observen habitatges que incorporen alguns elements d’interès com un arc conopial d’estil neogòtic d’un dels balcons o les baranes de ferro forjat amb motius florals de llenguatge modernista.